15 PARCS NATURALS DE CATALUNYA QUE NO ET POTS PERDRE (I)

15 PARCS NATURALS DE CATALUNYA QUE NO ET POTS PERDRE (I)

És inqüestionable que Catalunya és una de les regions amb més patrimoni i diversitat natural de tota la península, tant és així que compta amb prop d’una vintena d’espais protegits arreu del territori. Com ja hem dit en alguns dels nostres articles, és moment de redescobrir casa nostra, i quina millor manera que llençar-nos a fer quilòmetres fins un d’aquests paratges únics que, gràcies a la protecció atorgada, gaudeixen d’una flora, fauna i valor històric que ens deixaran fascinats.

Aquí us presentem la primera part d’aquesta selecció de parcs naturals catalans. Ara més que mai, nòmada, ja no tens excusa per no visitar els Parcs Naturals més bonics de Catalunya!

Els Aiguamolls de l’Empordà

parcs naturals catalunya - empordà

Entre sorra i ruïnes gregues hi trobem els Aiguamolls de l’Empordà, un oasis de vida entre mar i muntanya, casa de centenars d’aus que aprofiten la tranquil·litat del Golf de Roses per nidificar i descansar en vista de les llargues migracions, i que podem observar gràcies a les torres repartides pel parc. L’estancament del riu Fluvià als seus últims centenars de metres ha anat creant llacunes, illes i estuaris a tocar d’alzinars, canyars, gira-sols i camps de blat. No és estrany, doncs, trobar-hi grues, daines i ànecs convivint en harmonia als seus paisatges sorrencs i humits. La diversitat d’aquests aiguamolls fa que sigui un parc singular, poc massificat i digne de visitar.

La Muntanya de Montserrat

Què dir de Montserrat, la muntanya més especial de tot Catalunya. Montserrat és un símbol en si mateixa, crida l’atenció a quilòmetres de distància per la peculiaritat de les formacions serrades i arrodonides pels elements que donen nom a la muntanya, és ben bé un miracle geològic que no es veu a tot arreu. Montserrat és on coincideixen l’espiritualitat amb la natura, és ja impossible separar-los, doncs la fotografia del Santuari protegit per vegetació i parets verticals amb cims de més de 1200 metres no s’oblida fàcilment.

Un cop hagueu pujat al monestir ja sigui en vehicle, a peu, en funicular o cremallera, us recomano que us apropeu fins l’Ermita de Sant Miquel, un pèl més amunt, des d’on trobareu la panoràmica més bonica del Santuari de Montserrat. Si disposeu de més temps podeu fer alguna de les rutes que ofereix la serra per a tots els nivells, i descobrir balmes i coves o simplement passejar pels boscos i miradors que no us deixaran pas indiferents.

El Cap de Creus

parcs naturals catalunya - cap de creus

On les muntanyes troben el mar hi descansa el Cap de Creus, el punt més oriental de la Península Ibèrica. Amb raó Dalí i Picasso hi van passar més d’un estiu recollint inspiració pels seus quadres, concretament a Cadaqués -un dels pobles més bonics de Catalunya- i a Port Lligat, doncs la bellesa d’aquests petits poblets de pescadors -i llavors també de contrabandistes- és difícil de superar.

Aquesta petita península comparteix atractiu natural amb el del seu patrimoni històric: des de dòlmens mil·lenaris fins a monestirs impossibles com el de Sant Pere de Rodes, tots confirmen d’aquesta manera que ha estat des de sempre un indret escollit per instal·lar-s’hi. L’entorn, però, és el que ens deixa sense alè: penya-segats impracticables, paisatges lunars, cales d’aigües cristal·lines i un fons marí de gran valor, són alguns dels diamants que podem trobar en aquest parc tan especial. Us recomano passejar entre el vent que ha esculpit les roques negres que s’hi veuen tot buscant figures capritxoses, i baixar a capbussar-vos a una de les petites cales que dibuixen el contorn del cap. Qui sap quin tresor hi trobarem?

Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici

Al bell mig dels Pirineus s’hi amaga Aigüestortes, lluny de tot, com una declaració d’intencions. El que és l’únic Parc Nacional de tot Catalunya es diferencia per acollir alguns dels cims més alts dels Pirineus i una quantitat de llacs increïble. El seu interior és en realitat un indret inhòspit, potser cal contractar els serveis d’un guía professional per visitar-ne les parts més abruptes. Si no tenim els mitjans o el temps, la zona més accessible és la de l’Estany de Sant Maurici, de la que ja en vam parlar a l’article sobre els boscos més bonics de Catalunya.

Cal mencionar la importància del romànic de la Vall de Boí, a l’oest del parc, amb les seves 9 ermites connectades per una ruta encantadora. La meva part preferida, però, es troba arribant-hi pel sud. Allí hi podeu trobar llacs d’alta muntanya de color turquesa, com l’Estany Gento i l’Estany Tort, resseguits per una via de carrilet abandonada entre túnels i amb unes vistes aèries brutals de la Vall Fosca. No us caldrà pas cap filtre a les vostres fotos!

La Serra del Cadí-Moixeró

Si conduíssim des d’Aigüestortes fins al Cap de Creus passariem per la Serra del Cadí, una muralla de roca de més de 2000 metres d’alçada que s’obre pas, imponent, durant més de 22 quilòmetres. Si baixéssim del cotxe i caminéssim muntanya amunt arribaria un moment en el que només podriem seguir en pla, doncs hauriem arribat al sostre de la serralada desprovist de vegetació: els prats alpins. Des d’allí veuriem una altra muntanya emblemàtica de Catalunya, el Pedraforca, amb els seus dos cims tan coneguts. L’alternativa a pujar-hi podria ser acostar-nos a saludar algun dels 27 habitants de Gisclareny, el poble més petit de Catalunya; visitar el seu patrimoni històric, com ara el castell medieval de Gòsol i altres tresors abandonats pels càtars; o també podem assistir a una de les mítiques competicions de gossos d’atura. Jau Coloma!