15 PARCS NATURALS DE CATALUNYA QUE NO ET POTS PERDRE (III)

15 PARCS NATURALS DE CATALUNYA QUE NO ET POTS PERDRE (III)

L’Alt Pirineu

Enclavat entre França, Andorra i la Vall d’Aran hi trobem les poblades muntanyes de l’Alt Pirineu. Aquest tampoc es diu així sense raó: gran part del seu territori està a una alçada notable i acull la majestuosa Pica d’Estats, el sostre de Catalunya amb els seus més de 3000 metres. Qualsevol de les seves cinc grans valls ens deixaran bocabadats a qualsevol època de l’any, doncs els boscos de bedolls, les camins nevats i la gran varietat de bolets hi justifiquen la visita a una temporada o altra.

L’aigua, però, és la gran estrella del parc. Allí on la vegetació s’acaba per damunt dels 2.200 metres, s’hi compten més de cent estanys que proveeixen d’aigua gelada cascades, valls i rierols fins la plana de Lleida. El trencalòs, ara amenaçat, vigilava de lluny les grises tarteres mentre a Tor, un dels pobles més remots i misteriosos del Pirineu, s’hi maquinaven venjances. A l’entrada un cartell hi resa “Catalunya té 1000 anys. Tor ja hi era.” Els poblets i ‘bordes’ de la zona han vist caure regnes, guerres i fam. Us recomano fer un cafè a Tavascan o caminar fins a Noarre. És un parc bell, desconegut i poc visitat i, per això, un dels més colpidors de tota Catalunya.

La Serra de Montsant

parcs naturals catalunya - serra montsant

Més al sud, sobre les planes i turons vinícoles del Priorat, s’identifica fàcilment la silueta gairebé tallada a mà de la Serra del Montsant, on els nòmades amants del senderisme, les vies ferrades i l’adrenalina gaudiran de valent, ja que per arribar al capdamunt de la Serra Major cal grimpar per entre graus i canaleres, com els que arriben fins el Barranc Tancat o el Balcó del Priorat, un dels penya-segats amb les vistes més esplèndides de la comarca i mirador per excel·lència del poble de la Morera de Montsant, Escaladei i Cornudella de Prades. Més endins, passejant per crestes que no perdonen la calor de l’estiu i formacions geològiques ben singulars, arribarem als frondosos boscos de ribera on hi predominen canyissars, freixedes i salzedes.

El tram del Riu Montsant s’atura -de manera artificial- al Pantà de Margalef, un dels spots més fotografiats del Montsant. Abans, però, serpenteja i crea meandres poc comuns en àrees muntanyoses com aquesta: el Congost de Fraguerau. L’art de la pedra seca és ben conegut per aquí, donant testimoni de l’enginy dels masovers que van deixar bona empremta, sense saber-ho, al patrimoni rural català. La Cartoixa d’Escaladei és un indret imperdible i màgic que sembla tret d’un llibre de fades, és emocionant passejar entre les runes d’aquest monestir als peus de la serra respirant la mateixa tranquil·litat que va fer que els monjos cartoixans el construissin.

Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Aquest parc el formen les serres de Sant Llorenç i la de l’Obac, dividides per la carretera principal però ambdues amb un valor grandíssim, no només per les seves vistes sinó també pel que amaguen: boscos humits de pi contrasten amb els cims rodons del conglomerat que forma tot el massís, escalar-ne un dels seus turons és una explosió de sensacions: sortir d’entre la foscor dels arbres per a respirar aire fresc de cop i meravellar-nos de les vistes del Mediterrani al sud, els Pirineus al nord i Montserrat a l’oest. Aquest paratge té de tot, però les vistes del parc contigu n’eclipsen una gran part, la Muntanya de Montserrat caldria afegir-la a la llista dels llocs que hauries de visitar abans de morir.

Cabirols i diversos rapinyaires dominen el parc quan no se’ns hi veu, tot presidit per La Mola, que no deixa de ser un dels pulmons de la provincia de Barcelona. Dels poblets que n’esquitxen la geografia del parc el meu preferit és el Puig de la Balma, un petit nucli rural encastat literalment a la paret del penya-segat on per cert s’hi ha rodat més d’una pel·lícula. Impressiona veure les pobres masies amb una roca monumental com a sostre, com si hagués d’aixafar-les en qualsevol moment. Les vistes més boniques del parc les trobareu passejant per la part més occidental, i si us hi atreviu grimpeu fins el capdamunt del Castellsapera… no us dic més!

Delta del Llobregat

parcs naturals catalunya - delta llobregat

També a terres barcelonines, a tocar de l’aeroport, hi trobarem els aiguamolls que s’han format a la desembocadura del riu que limita la ciutat comtal pel sud: el Llobregat. El vaivé dels avions i el soroll no sembla molestar pas als centenars d’ocells que escolleixen any rere any la Ricarda o la Maresma de les Filipines per criar-hi els seus pollets: martinets, bernats pescaires, corbs marins i altres espècies d’aus aquàtiques hi viuen permanentment.

Pels senders del parc en un dia assolellat hi veurem passar la tortuga de rierol o el sargantaner, a la sorra blanca de la platja del Prat. De fet, el Delta del Llobregat és tot un paradís per espècies amenaçades o en perill, ja que gràcies a la condició que se li ha atorgat recentment pot acollir i protegir fauna vulnerable. Estanys litorals, prats humits i jonqueres descriuen un mosaic de camps, aigua i sorra fàcil de reconèixer. La propera vegada que volis des de l’Aeroport del Prat, espero que miris per la finestra i te’n recordis de mi!

Les Capçaleres del Ter i del Freser

Com el nom ja indica, el parc comprèn les valls on hi neixen els rius Ter i Freser als Pirineus, abans que comencin el seu curs cap el Mediterrani. És el parc més nou, de 2015, i és de gran interès ja que recull el millor de l’alta muntanya i el turisme esportiu, espiritual i familiar, tot en un. De rutes de senderisme n’hi ha per llogar-hi cadires, a dos punts molt accessibles hi comencen caminades a gran alçada però per a tota la família: Núria -on només s’hi pot accedir caminant o en cremallera- i Ulldeter -a l’est-. El Santuari de Núria, potser un dels més aïllats de tot Catalunya fins no fa massa, és centre de peregrinació per alguns i punt de partida de grans travesses per altres, ja que ben a prop hi reposa el Puigmal -2910m-, cim emblemàtic de l’excursionisme català des de sempre.

Nuclis de població com Queralbs o Setcases completen un quadre únic pel turisme rural i de proximitat, i no només a l’estiu, ja que l’estació de Vallter 2000 té grans gruixos de neu cada hivern. El passat miner del Ripollès es manté viu gràcies a les mines de la zona, com la Mina Saragossa que trobarem entre boscos i matollars. El complex de les Capçaleres del riu Ter i el riu Freser és formidable tant de prop com de lluny: prats alpins pinten de color verd els circs glacials mentre els cims escarpats fan de rocams i tarteres tons més foscos. Us el recomano especialment si veniu en tren, ja que es pot arribar amb aquest fins el bell mig del parc, i això no es veu a tot arreu!