4 CURIOSITATS QUE FAN DE THE MATRIX UNA PEL·LÍCULA DE CULTE

4 CURIOSITATS QUE FAN DE THE MATRIX UNA PEL·LÍCULA DE CULTE

Si us encanta indagar en les curiositats mítiques de les pel·lícules, quin millor objectiu que l’enigmàtic film de The Matrix. Un llargmetratge que segurament ja heu vist i on ha pogut cridar-vos l’atenció la quantitat de detalls que semblen tenir un significat ocult.

El cert és que aquesta pel·lícula té un missatge que va més enllà de l’esperat. I ara, amb l’anunci d’un quart episodi, és inevitable repassar aquelles dades que fan de The Matrix una pel·lícula de culte. Dit d’una altra manera, un referent cultural per excel·lència. No us perdeu aquestes curiositats mítiques!

Influència de La Caverna de Plató

Començant pel principi més fonamental d’aquesta pel·lícula que a molts us ha semblat genial. I és que la mateixa es basa en part en l’al·legoria de la Cova de Plató. Una de les més famoses de tota la filosofia grega. Dicta la percepció de dos mons, un dirigit a través dels sentits, i un altre que es maqueta mitjançant el coneixement.

Una teoria que representa totalment aquesta meravella de ciència ficció. El protagonista, des del principi, es veu immers en un món que pot veure i sentir, però que alhora es percep irreal. Una referència a l’estat d’ignorància on les masses s’envolten de la “veritat” que el sistema els ofereix.

La pastilla blava, la pastilla vermella

Curiositats The Matrix

Aquest és un dels referents o curiositats mítiques més enigmàtiques de The Matrix. Una elecció que canviaria per complet la vida del personatge en aquesta pel·lícula.

Però passant d’això, què oculten els germanes Wachowski a tal escena? Molt podeu sentir-ne a parlar del significat d’aquesta seqüència. I és que, tant la pastilla blava com la vermella han adquirit una essència real a la societat. En la que, la primera us permet viure en una ignorància plaent, mentre que la vermella a la dura realitat.

No obstant, mentre això passa, les directores ens fan veure aquesta última com la salvació, la resposta correcta, quan en realitat les dues són una trampa.

I podeu pensar “Va, i això per què?” Tan senzill com dir que la pastilla vermella permetria obrir la ment del personatge i ficar-lo a una realitat conflictiva. Col·locant-lo en una situació diferent, en la que la societat es troba en una lluita interminable per la supervivència de l’espècie.

The Matrix i el bistec de Cyfer

És de les curiositats mítiques que té relació amb el concepte de la pastilla. Si heu parat atenció a les paraules que intercanvia Cyfer amb el Sr. Smith, entendreu el que us dic.

Ja que, el que semblava una simple conversa sobre el sabor d’un bistec, és més una concepció del nostre entorn i realitat. En la que (dit amb paraules senzilles) el sabor del menjar és millor en la ignorància.

Així doncs, és una analogia de les masses, en la qual les persones accepten la seva posició de desconeixement de manera natural, deixant-se portar per les trivialitats i comoditats que el sistema els confereix.

L’escena de l’Arquitecte

Una de les seqüències de The Matrix que us deixarà amb els cabells de punta un cop s’interpreta correctament. Sense oblidar que s’ha posicionat com un referent cultural i com de les curiositats mítiques per excel·lència d’aquesta pel·lícula.

La conversa entre l’Arquitecte (creador de la Matrix) i Neo (l’escollit) és en si mateixa confosa i filosòfica. Però a primera instància, podeu rescatar el suficient per a entendre què passarà després.

El que se us pot escapar és l’anàlisi d’una realitat palpable que vivim avui dia. Parlant de la perpetuïtat d’un sistema, que aconsegueix la seva immortalitat insertant-hi una mica de caos.

Aquí és on podeu adonar-vos del nivell de control del sistema que, contra qualsevol pronòstic, promet perdurar en el temps. Com va dir l’Arquitecte “Hi ha nivells de supervivència que estem disposats a acceptar”. Fent referència a que, aquests mateixos, estan preparats per a suportar qualsevol eventualitat possible.

És una escena que us diu que els escollits o herois són creacions fictícies d’aquest mateix sistema. I que només compleixen el rol que aquest mateix els va donar: generar un dubte raonable, una llum d’esperança que, eventualment, s’apagarà.

Una petita fluctuació en un pla ja dissenyat que només forma part d’aquest mateix com un engranatge més, el famós mal necessari. Tota una curiositat mítica de The Matrix que no podreu deixar de sobreanalitzar.