Si ens haguessin dit fa un any el que trigaríem en tornar a agafar un avió, no ens ho haguéssim cregut. Ara que la possibilitat torna a ser sobre la taula, et proposo una destinació diferent que de ben segur no t’havies plantejat mai: visitar Geòrgia. Un país petit, salvatge i autèntic, amb una personalitat nòmada que t’enamorarà com ho va fer amb mi: tant que hi vaig acabar vivint! Treu la pols al globus terraqui i busca bé, que amagat entre al Caucas el Mar Negre i el Caspi hi trobaràs un paradís anomenat Geòrgia.

Història

Diuen que tothom qui va a Geòrgia hi acaba tornant, i en sóc testimoni. Geòrgia té una essència que no es pot trobar enlloc més. Situada en un encreuament de camins a la Ruta de la Seda, el territori ha estat habitat per perses, mongols i otomans al llarg dels segles, cosa que ha fet que hagi desenvolupat una linia temporal apart del món que coneixem: no és Europa, ni Àsia, ni Orient Mitjà; és Geòrgia.

Un país on viatjar amb un patrimoni inigualable, des de tombes mil·lenàries fins a ciutats senceres excavades a la roca com Vardzia, que sembla treta d’un llibre de Lovecraft. El regne georgià va ser durant els segles XII i XIII l’imperi més reconegut de la zona i el primer en tenir una reina, poca broma! La història recent, però, té el color de la Unió Soviètica; la relació d’amor-odi i dependència amb Rússia ha esculpit la personalitat del lloc, tot i que poc a poc ja van mirant cap a l’oest.

Menjar

Jo, que mai he estat bon menjador, t’asseguro que vaig guanyar pes mentre era allí, i és que delícies com l’ ‘adjaruli’ – cassola feta de pa al forn amb mantega, formatge i ou- o la ‘churchkhela’ -dolços a base de suc de fruites i avellanes- faran que un cop a casa busquis el restaurant georgià més proper! Has de provar el ‘kubdari’ – pa amb carn originàriament d’ós-, l’ ‘ojakhuri’ o qualsevol tipus de pa ‘khachapuri’.

El vi georgià està guanyant adeptes entre professionals enòlegs de tot el món pel seu gust únic, ja que es deixa fermentar amb la pell del raïm i adquireix un color groguenc; et recomano el Tsinandali -sec, i el meu preferit- i l’Alazani Valley -semi-dolç-, però el millor és el casolà que venen les àvies al mercat en ampolles reutilitzades de refrescs. El mercat vinícola i l’enoturisme són dos dels punts forts de la ‘Marca Geòrgia’ arreu del món, imagina’t!

Gent

Una altra de les raons per les que qui va a Gèorgia sempre hi torna, és la gent. Abans d’anar-hi ens van advertir de que eren els més hospitalaris del món, i no exageraven. Per exemple l’autoestop és molt comú i super segur, ja que la seva gent és honesta i humil com ja ens agradaria ser-ho. No és estrany doncs que algú t’ofereixi casa seva per a passa-hi la nit -i menjar i beure, moltíssim- com a mostra d’hospitalitat. El georgià és obert i amable com els mediterranis, i que no et sorprengui si uns desconeguts et conviden a beure ‘chacha’ -el seu vodka- o a una barbacoa: qui fa un amic a Geòrgia el fa per a tota la vida!

Muntanyes

Ubiquem-nos: Geòrgia limita a l’oest amb el Mar Negre, al sud amb Turquia i Armènia, a l’est amb Azerbaidjan i al nord amb la serralada natural més alta des d’aquí fins a Àsia: les muntanyes dels Caucas. Aquesta brutal paret de 5000 metres d’alçada i 2000 km de llarg fa de mur amb Rússia de mar a mar i és la destinació, cada cop més, d’alpinistes professionals, exploradors i nòmades com tu i com jo: on més sinó es poden trobar cims blancs a l’estiu a dues hores d’un aeroport?

És normal arribar a un poblet de muntanya, aixecar el cap i veure un colossal monstre nevat com pot ser el Kazbek o l’Shkhara. La zona més bonica és la d’Svaneti, seu dels cims més alts, on pots visitar llengües glacials caminant o poblets dignes d’El Senyor dels Anells com pot ser Ushguli -el meu preferit-; tot el mateix dia!

Marc Saez

Nòmada incansable, amant de les motxilles de més de 40 litres. Geek de la geopolítica, les relacions humanes i altres territoris en conflicte. Fervent contacontes. Benvinguts/des!