8 RAONS PER VISITAR GEÒRGIA AQUEST ESTIU (I)

8 RAONS PER VISITAR GEÒRGIA AQUEST ESTIU (I)

Si ens haguessin dit fa un any el que trigaríem en tornar a agafar un avió, no ens ho haguéssim cregut. Ara que la possibilitat torna a ser sobre la taula, et proposo una destinació diferent que de ben segur no t’havies plantejat mai: visitar Geòrgia. Un país petit, salvatge i autèntic, amb una personalitat nòmada que t’enamorarà com ho va fer amb mi: tant que hi vaig acabar vivint! Treu la pols al globus terraqui i busca bé, que amagat entre al Caucas el Mar Negre i el Caspi hi trobaràs un paradís anomenat Geòrgia.

Història

Diuen que tothom qui va a Geòrgia hi acaba tornant, i en sóc testimoni. Geòrgia té una essència que no es pot trobar enlloc més. Situada en un encreuament de camins a la Ruta de la Seda, el territori ha estat habitat per perses, mongols i otomans al llarg dels segles, cosa que ha fet que hagi desenvolupat una linia temporal apart del món que coneixem: no és Europa, ni Àsia, ni Orient Mitjà; és Geòrgia.

Un país on viatjar amb un patrimoni inigualable, des de tombes mil·lenàries fins a ciutats senceres excavades a la roca com Vardzia, que sembla treta d’un llibre de Lovecraft. El regne georgià va ser durant els segles XII i XIII l’imperi més reconegut de la zona i el primer en tenir una reina, poca broma! La història recent, però, té el color de la Unió Soviètica; la relació d’amor-odi i dependència amb Rússia ha esculpit la personalitat del lloc, tot i que poc a poc ja van mirant cap a l’oest.

Menjar

Jo, que mai he estat bon menjador, t’asseguro que vaig guanyar pes mentre era allí, i és que delícies com l’ ‘adjaruli’ – cassola feta de pa al forn amb mantega, formatge i ou- o la ‘churchkhela’ -dolços a base de suc de fruites i avellanes- faran que un cop a casa busquis el restaurant georgià més proper! Has de provar el ‘kubdari’ – pa amb carn originàriament d’ós-, l’ ‘ojakhuri’ o qualsevol tipus de pa ‘khachapuri’.

raons visitar Geòrgia - adjaruli
Adjaruli

El vi georgià està guanyant adeptes entre professionals enòlegs de tot el món pel seu gust únic, ja que es deixa fermentar amb la pell del raïm i adquireix un color groguenc; et recomano el Tsinandali -sec, i el meu preferit- i l’Alazani Valley -semi-dolç-, però el millor és el casolà que venen les àvies al mercat en ampolles reutilitzades de refrescs. El mercat vinícola i l’enoturisme són dos dels punts forts de la ‘Marca Geòrgia’ arreu del món, imagina’t!

Gent

Una altra de les raons per les que qui va a Gèorgia sempre hi torna, és la gent. Abans d’anar-hi ens van advertir de que eren els més hospitalaris del món, i no exageraven. Per exemple l’autoestop és molt comú i super segur, ja que la seva gent és honesta i humil com ja ens agradaria ser-ho. No és estrany doncs que algú t’ofereixi casa seva per a passa-hi la nit -i menjar i beure, moltíssim- com a mostra d’hospitalitat. El georgià és obert i amable com els mediterranis, i que no et sorprengui si uns desconeguts et conviden a beure ‘chacha’ -el seu vodka- o a una barbacoa: qui fa un amic a Geòrgia el fa per a tota la vida!

Muntanyes

Ubiquem-nos: Geòrgia limita a l’oest amb el Mar Negre, al sud amb Turquia i Armènia, a l’est amb Azerbaidjan i al nord amb la serralada natural més alta des d’aquí fins a Àsia: les muntanyes dels Caucas. Aquesta brutal paret de 5000 metres d’alçada i 2000 km de llarg fa de mur amb Rússia de mar a mar i és la destinació, cada cop més, d’alpinistes professionals, exploradors i nòmades com tu i com jo: on més sinó es poden trobar cims blancs a l’estiu a dues hores d’un aeroport?

És normal arribar a un poblet de muntanya, aixecar el cap i veure un colossal monstre nevat com pot ser el Kazbek o l’Shkhara. La zona més bonica és la d’Svaneti, seu dels cims més alts, on pots visitar llengües glacials caminant o poblets dignes d’El Senyor dels Anells com pot ser Ushguli -el meu preferit-; tot el mateix dia!