Sant Jaume

5 QÜESTIONS A TENIR EN COMPTE ABANS DE FER EL CAMÍ DE SANT JAUME

T’ha picat el cuquet de fer, per fi, el Camí de Sant Jaume? Estàs pensant en comprar-te una bona motxilla i començar a caminar fins la plaça de l’Obradoiro? Si la resposta és sí, pren-te uns minuts per llegir aquest article que he escrit, amb afecte i des de l’experiència d’haver-lo recorregut tres cops, perquè decideixis el quan, l’on i el com. El perquè l’escolleixes tu.

Quina ruta hauria d’escollir?

Si has investigat una mica deus saber que no només hi ha un Camí de Sant Jaume sinó molts, i de fet pots començar des de gairebé qualsevol lloc d’Europa. Tot i així, els principals són dos: el Camí Francès (que creua la Conca de l’Ebre, la Meseta i El Bierzo) i el Camí del Nord (per la costa del Mar Cantàbric), ambdós comencen als Pirineus i tenen una longitud aproximada d’uns 800 km.

El Camí Francès és el més popular i per tant el més concorregut: en temporada alta és ben bé una cursa per arribar a tenir una plaça a l’alberg. Per la mateixa raó és també el millor preparat, al Camí del Nord hi ha més quilòmetres entre allotjaments: menys opcions. Quan el vaig fer per tercer cop, vaig fer el Francès i vaig seguir fins a Finisterre -el Camí Pagà-, el qual va afegir 90 km més a la ruta. Hi ha camins per a tots els gustos!

Sol/a o acompanyat/da?

Aquesta és possiblement la decisió més important del viatge, ja que viuràs una experiència totalment diferent si vas amb més gent o ‘sol/a’. Ho escric entre cometes perquè, en realitat, no estaràs sol en cap moment si no vols. Al meu últim Camí vaig decidir anar-hi sol i, als primers metres, vaig conèixer al que fins avui és un dels meus millors amics. Fer-lo sol és com un imant, atraus gent de tot tipus i els vincles que s’hi creen són fortíssims. Per a mi, viatjar sol és quelcom que tothom hauria de fer algun cop a la vida.

Si decideixes anar-hi amb més gent, has de saber que també és una gran experiència, doncs passareu moments que d’una altra manera no us hagués estat possible viure. El Camí és estar 24h amb la mateixa persona -per a bé o per a mal-, on s’hi descobreixen molts detalls sorprenents que poden arribar a ser importants per a la relació, del tipus que sigui, amb l’altra persona.

Quina és la millor època?

El millor època per a tu pot ser només quan tinguis vacances, però cal saber això: a l’estiu és quan hi va tothom. El temps és millor -molt calorós a la Meseta- però tot són preses. Es fa difícil trobar llit en un alberg municipal passat migdia. Si ens decantem per anar amb tenda de campanya o a un altre tipus d’allotjament -dels que en parlarem més endavant- estiu o finals de primavera poden ser una bona opció.

El millor, per mi, és començar amb un pèl de fred -i per descomptat menys gent- i acabar-lo amb millor temps. Un dels cops el vaig començar a finals d’hivern i us asseguro que creuar els Pirineus nevant és una experiència màgica, tot i que potser no per a tots els públics. Has de tenir en compte que, en cas de fer-lo ‘tot’ (des de Roncesvalles, en el cas del Camí Francès) estaràs caminant ben bé un mes, per la qual cosa és important calcular l’arribada. Molta gent fa algunes etapes cada any, així no calen masses dies junts.

Hauria de preparar-me abans?

Tot caminant vaig escoltar algú dir que mentre tinguis dues cames (i si no, de fet, també), ja pots fer el Camí. En el meu cas va ser cert, el màxim que havia caminat abans de fer-lo eren uns 15-20 km i tot així el primer dia en vaig caminar 30, el segon una mica és, i aquí estic escrivint aquestes línies. El que vull dir és que, tot i que no et sentis preparat físicament és totalment possible fer el Camí de Sant Jaume. Els primers dies et farà mal tot, però el teu cos, sabi com cap, s’acostumarà a l’exercici diari i en uns dies ni te n’adonaràs. La única cosa que canvia és quant patiràs al principi.

Pel que fa a l’equip, sí, millor anar preparat. Una motxilla de 40L, com ja vam explicar, és suficient per caminar un mes tot rentant la roba de tant en tant. El calçat es recomana que no sigui pas nou -mínim uns 200 km de rodatge- i sobretot còmode. Els bastons ajuden, però no són imprescindibles. Per descomptat no te n’oblidis del protector solar, l’impermeable (estil capelina) i agulla, fil i apòsit per les butllofes.

On m’he d’allotjar?

Al Camí hi ha tres tipus d’allotjaments per a pelegrins. Els més nombrosos són els albergs municipals -gestionats per ajuntaments- que compten normalment amb bones instal·lacions i un preu més que assequible. Els albergs privats, portats per particulars, són una mica més cars però amb millors condicions: llits en comptes de lliteres, millor calefacció, etc.

Els millors, però, són els albergs parroquials. Aquests es troben en esglésies de pobles o als voltants i estan regentats pel mossèn local. El preu és la voluntat, però el tracte és tan bo que acabaràs donant més que en un altre alberg. L’experiència és més de comunitat i dormir en una capella del segle XII, per exemple, no es fa cada dia. Si passeu pel de Grañón, el meu preferit, doneu-li records d’un pelegrí agraït.

En tant poques línies és impossible donar-vos tots els consells que mereixeu sobre el Camí de Sant Jaume, però espero haver ajudat a decidir la direcció del viatge i, no cal dir-ho, estaré encantat de respondre qualsevol dubte sobre aquesta fascinant vivència als comentaris. Bon Camí!