COM SABER SI HI HA PIPÍ A UNA PISCINA?

COM SABER SI HI HA PIPÍ A UNA PISCINA?

La meva amiga Elena és química i treballa a una empresa que realitza proves de qualitat i al·lèrgens per empreses bastant populars d’alimentació.Tot i que misteriosament també realitza tests de matèries fecals. Com que un servidor acaba lligant caps, vaig decidir deixar de preguntar-li per això ja fa temps; però aquesta és una història que deixaré per una altra ocasió. En qualsevol cas, és una crack i una persona de la que enfiar-se’n.

«Uns banyets, a casa meva, dissabte. Porteu birres i el que volgueu de sopar.» Els seus WhatsApp, sempre directes al gra. El cas és que tenia preparada la seva piscina des de ja feia gairebé un mes per la temporada i només l’havia estrenat amb els seus nebots.

-«Elena, aquesta piscina cou com una llimona! Si no vols pixum, tira-hi el liquidet vermell però no ens matis amb llexiu!»

Ella va somriure mirant cap a l’infinit…

El «Líquid vermell» (o verd, o com vulguis que sigui)

Ni més ni menys la National Swimming Pool Foundation (Associació Nacional de Piscines) dels USA el va denominar el «Mite més estès sobre les piscines de tots els temps» i al país dels hot dogs com a mínim la meitat de la població està convençuda de la seva existència. Com que ens hem menjat tot el ve d’allí, des de les hamburgueses fins a les cues, sembla que això també.

A més l’associació va aconseguir datar el seu origen: va ser al 1958 quan els pares americans van començar a dir als seus fills que havien abocat un líquid que ens contacte amb l’orina creava un núvol vermell al seu voltant. -«Ja podeu anar avisant als vostres amiguets», deien. Una tecnologia que impliqués vergonya sonava especialment plausible a l’Amèrica del Nord dels 60 i molt més, si t’ho deien tons pares.

Va ser llavors quan els propietaris espavilats d’una companyia de productes químics per a piscines van capitalitzar la naixent llegenda urbana i van començar a imprimir i a regalar cartells advertint que la piscina comptava amb un «wee alert», una cosa així com un «nosaltres avisem». Tot preparat per a que la bola de neu comencés a rodar internacionalment i arribés a incloure’s fins i tot en un dels Torrentes de Santiago Segura.

Què diu la ciència?

Aïllar l’orina d’altres químics presents a l’aigua, com l’amoníac, és difícil i encara que existeixen maneres de mesurar la quantitat d’orina que hi ha en una piscina, són lentes i per descomptat, no impliquen un núvol d’acusació al teu voltant.

L’acelsulfamde potasi és un edulcorant artificial que es troba en molts dels aliments que consumim i és detectable a l’aigua. Amb la finalitat de comprovar si s’hi trobava la seva presència a les piscines (ergo, si ens hi pixem), Lindsay Blackstock, de la Universitat d’Alberta a Canadà, va idear una prova per a identificar el component d’aquest mitjà. Després de setmanes estudiant una piscina pública de mida gran amb uns 830.000 litres, va trobar-hi substàncies que senyalarien la presència de 75 litres d’orina.

COM SABER SI HI HA PIPÍ A UNA PISCINA?

Les mostres als jacuzzis públics de diversos gimnasos eren encara més esfereïdores.Tots i cadascun dels que dels que va analitzar (més de 25) contenien la substància fins en un 5% del seu volum total de líquid.

I llavors?

Elena va sortir del seu trànsit -«Sóc Llicenciada en Ciències Químiques i amb notasses. La meva piscina té un Ph perfecte i li poso la quantitat de clor ideal.»

-«Els ulls vermells són causats principalment per la cloramina, un subproducte químic que es troba a… l’orina… dels meus nebots suposo».

Tampoc cal que et banyis a la piscina de la meva amiga i que t’ho expliqui d’una manera tan… pràctica. Fa poc llegia un article de Carly Geer, un ex-membre de l’equip nacional de natació USA que deia obertament que tots, absolutament tots els nedadors d’elit orinen a la piscina. Si ells que treballen allí dins ho fan, crec que deu ser normal que la resta tingui la mateixa tentació. Només ens queda assumir que no necessitem cap test ni líquid vermell que ho confirmi.

Vinga, ara em diràs que mai ho has fet, oi?