LES 7 FRONTERES MÉS CURIOSES D'ESPANYA

LES 7 FRONTERES MÉS CURIOSES D’ESPANYA

Benvinguts una altra vegada al nostre petit racó de saviesa: avui toca examen!

Espero que a banda de curiosos i viatgers, els i les nòmades que seguiu aquest blog sigueu també il·lustrats en geografia, com a mínim d’Espanya! Primera pregunta: quants països comparteixen frontera amb Espanya? Fàcil, oi? Exacte, la resposta és cinc. Molt bé!

Les fronteres són quelcom curiós, si més no. En realitat no són més que línies invisibles que separen dos països dibuixades per gent amb tratge i corbata en una oficina, però algunes són una mica més complexes, i requereixen una certa lògica més enllà de la simple divisió territorial. Vegem-ne alguns exemples!

El Pertús

Aquesta frontera és de fet una de les més peculiars del món, ja que és una de les poques que divideix dos països… pel mig de la carretera! Com ho sents, la línia que separa els carrils també ho fa amb França i Espanya, d’aquesta manera els vilatans només han de creuar el carrer per comprar una bona baguette o el tabac una mica més barat. La part dreta pertany al municipi de La Jonquera, a Girona, mentre que l’esquerra pertany al departament francès dels Pirineus Orientals. La propera vegada que hi passis, escull visitar aquest poble en comptes d’anar per l’autopista!

La Línia de la Concepción

Sens dubte, la frontera entre Gibraltar i La Línia és una de les més espectaculars del món, ja que la pista d’aterratge de l’aeroport és pràcticament la frontera en si mateixa. Si heu tingut la sort de visitar el Peñón i la ciutat de Gibraltar (o la mala sort d’haver-hi d’anar i venir cada dia), sabreu que la frontera es tanca quan un avió s’enlaira o aterra, i encara que no passa molt sovint, implica que ambdues localitats quedin bloquejades per dotzenes vehicles esperant a creuar. Com amant de les micronacions i territoris curiosos que sóc, us diré que el fet de visitar Gibraltar ja és interessant en si. I compte amb els micos!

La Isla de los Faisanes

França torna a ser protagonista amb aquesta frontera tan peculiar i dinàmica. Al punt on es junten Irun i Hendaya trobem aquesta petita illa al bell mig del riu Bidasoa. Segons l’època de l’any en què l’observem, estarem mirant cap a un país o cap a un altre, doncs de febrer a juliol és territori espanyol i d’agost a gener, francès. Aquest despropòsit té el seu origen al Tractat de Baiona i les disputes entre pescadors gals i espanyols, arribant finalment a la solució de canviar l’illa de mans cada mig any.

Llívia

Al centre dels Pirineus catalans hi descansa Puigcerdà, un dels meus enclavaments preferits: muntanyes altes, interminables prats, aigües termals i bons ‘trinxats’. Si creuem el pont que surt de la localitat pel nord arribarem a Bourg Madame (òbviament, amb aquest nom, part de França) però el curiós és que si seguim conduint en aquesta direcció… tornarem a entrar a Espanya! Això és perquè a uns 10 km en territori francès es troba el poble de Llívia, part en realitat de Girona. Amb el Tractat dels Pirineus Espanya va tornar més de 30 pobles al país veí, però Llívia es va salvar per tenir títol de vila, denominació atorgada pel mateix Carles I.

El Peñón de Vélez de la Gomera

A veure, alumnes, si us pregunto quines són les illes que té Espanya a prop del Marroc, què em diríeu? Les Canàries, és clar! Però no són pas les úniques. Deixant de banda Ceuta i Melilla -que no deixen de ser interessants- pararem atenció a les illes Chafarinas, Alhucemas, Alborán, Tierra, Mar, la Isla de las Nubes, i el conegut Perejil; més de les que pensaves, oi? Però en aquesta llista també trobem el territori espanyol del Peñón de Vélez de la Gomera, que va ser illot fins que un terratrèmol la va unir a territori marroquí el 1931, sent aquesta unió el segment fronterer més curt del món: una fina platja de 85 metres d’ample.

La muntanya de Tor

En un dels meus viatges per Catalunya vaig voler visitar Tor, un dels pobles més remots i minúsculs del Pirineu català. Ens va costar arribar-hi entre camins de cabres i tolls amb el meu pobre turisme, però la recompensa va ser gran; havíem arribat al que durant molt de temps havia estat raó de disputa entre Andorra i Espanya, i pel qual se n’havia vessat sang: als 90 hi va haver tres assassinats sobre els quals s’han escrit moltes pàgines i del que encara avui dia no n’existeix culpable. Tor es troba al que era terra de contrabandistes, a quatre passes d’Andorra, literalment. Pel que sembla una de les famílies volia construir-hi una estació d’esquí que connectés amb l’andorrana Pal, i a una altra de les famílies ja li venia bé el contraban, per això hi va haver discussions durant molts lustres. Avui dia torna a aparèixer al telenotícies per un error cartogràfic que porta de cap els experts: les línies frontereres espanyoles i andorranes se solapen en uns 500m2, on Andorra ja ha construït un parc de panells fotovoltaics…

Pont Internacional de Tui-Valença

Potser no sigui la frontera més curiosa, però és de ben segur una de les travesses més boniques entre dos països. El pont metàl·lic -mal atribuït a Eiffel- que separa Portugal i Galícia des de fa més de 130 anys és la millor manera de travessar el Miño des de la gallega Tui fins la portuguesa Valença per comprar, per exemple, una mica del bon vinho verde. L’enllaç admet ser creuat a peu, amb vehicle lleuger o amb tren. És una obra d’art de l’enginyeria moderna que ha contribuït a revitalitzar les relacions entre les dues nacions, es diu que tot bon gallec l’ha creuat passejant alguna vegada a la vida. El ferrocarril, que discorre per la part superior, així com les voreres laterals per a vianants, ens donen unes vistes del riu Miño difícils de superar.

Ens encantaria que ens expliquessis la teva experiència creuant alguna d’aquestes fronteres, o que ens recomanessis als comentaris alguna altra frontera curiosa que coneguis!