QUÈ VEURE A LISBOA EN 2 DIES

QUÈ VEURE A LISBOA EN 2 DIES

Rajoles a les parets, pastisseries a cada cantonada i tramvies en inclinacions impossibles.

Després de llegir aquest article segur que voldràs explorar tots els racons d’aquesta capital portuguesa, des del port fins a dalt de tot de la ciutadella. A Lisboa podràs posar-te a la pell dels nòmades navegants que arribaven des de llocs remots per donar la notícia de noves terres descobertes durant l’època daurada dels descobriments portuguesos… i molt més!

En aquest post hi revelaré les atraccions que no et pots perdre a la teva escapada de dos dies a Lisboa, la ciutat dels set turons, dividint la ciutat per zones i destacant què veure-hi a cadascuna.

La Baixa

Començarem el nostre tour per Lisboa a la part més plana, més a nivell del mar, anomenada també “Baixa” pels portuguesos/es. És la zona de la ciutat que reconeixerem al mapa perquè està dividida amb precisió quirúrgica per deu carrers paral·lels que miren al port, és la zona comercial i més turística de Lisboa, però plena d’incentius.

Començarem a la Praça Figueira, una cèntrica plaça on es troba el Mercado da Baixa (dimecres i diumenge tancat), on també hi podrem seure, en algun dels seus bars amb terrasses al sol, per tastar les delicioses bifanas o cachorros (no, no són vius). Tot i que que més a l’oest trobem la meva preferida, la Praça do Rossio, la que si hi entrem des de l’esmentada Figueira, ens sorprendrà la fotografia de la plaça amb els seus arbres i fonts, la seva imponent estàtua de Pere IV i, a dalt, les ruïnes del Convent do Carmo, del qual en parlarem en el seu moment. Un quadre que a mi em va deixar gelat la primera vegada que hi vaig ser.

Si seguim la Rúa Augusta en direcció al mar, passarem sota el grandiós arc de triomf abans d’accedir a la Praça do Comércio, avantsala del port de Lisboa i amb part del seu antic embarcador, Cais das Colunas. Amb un gelat a la mà, podrem passejar cap a l’avinguda Ribeira das Naus, per albirar, de lluny, el vermellós pont germà del Golden Gate de Sant Francesc: el Pont del 25 d’abril.

Chiado, Sao Roque i Santa Caterina

Des de la mateixa Baixa podrem agafar l’Elevador de Santa Justa: un ascensor impensable, obra d’enginyeria de més d’un segle i que encara funciona, que ajudava els habitants del barri alt a salvar els carrers inclinats. Si no, podrem enfilar-nos pels carrerons de Chiado fins a l’església de Chagas i el Convento do Carmo, les ruïnes que vam veure des de la Pr. do Rossio. Aquí la cosa és perdre’ns pels carrerons, esquivant gats i roba estesa penjada al vent, topant-nos amb grafits de tota mena i carrerons impossibles. Si la gent de Lisboa pot pujar-hi, no et preocupis, tu també.

Més cap a l’oest, al Barrio Alto o turó de Sao Roque, haurem de buscar el Funicular de Bica, el tramvia groc que és sens dubte la imatge de Lisboa i segurament un dels llocs més fotografiats d’Europa. Al moment d’escriure aquest post aquest tramvia estava tancat temporalment; comprova si està obert, abans de patir la pujada!

L’Alfama i Sao Vicente

Un cop de tornada al centre, tornarem a la Pr. Figueiras per allà agafar el tramvia número 12, un dels que fan servir els lisboetes i que, puajda darrere pujada, ens portarà per menys de dos euros entre els enrebessats carrers de Lisboa cap a gairebé el capdamunt del turó de l’Alfama, el casc antic de la ciutat. Un cop a dalt de tot visitarem la ciutadella del Castelo de Sao Jorge i els seus voltants. Just darrere, si encara ens queda una mica d’alè, recomano pujar al Miradouro de Graça, des del qual tindrem unes vistes de la Baixa i els turons circumdants que ens donaran una bona imatge de l’orografia de Lisboa.

Baixant cap al centre, no podem ometre una petita parada, encara que sigui per respirar la brisa del mar i admirar els colors de la ciutat, als miradors de Portas do Sol i Santa Luzia. El majestuós monestir de Sao Vicente de Fora i les agulles de l’església de Sao Estevao apareixen a l’skyline de Lisboa des d’aquest lloc, amb el mar com a fons. Una altra parada obligada és la Catedral de Lisboa, del segle XII, i l’església barroca de San Antonio de Lisboa, totes dues obres d’art sense parió.

Belém

Per acabar, per mi un dels més espectaculars, el barri de Santa Maria de Belém. Per arribar-hi agafarem el tramvia número 15 o el tren, o bé passejant o amb bici encara que és un bon tros, no t’enganyaré pas. Quan vegis un impressionant edifici blanquinós amb les seves torres que sembli tret d’alguna novel·la de mags i feiticeiras, baixa’t: és el Mosteiro dos Jerónimos, un dels llocs més imponents que he vist en el meu viatge a Portugal. Per visitar-lo aneu-hi amb temps, diuen que les cues per entrar-hi són llegendàries.

Creuant la carretera principal i les vies del tren arribem a un petit parc, que és on acabarem el nostre recorregut. Aquí haurem de fer l’exercici mental d’imaginar-nos les vistes de la badia del Tejo des d’un vaixell pirata o d’algun altre invasor que volgués atacar la ciutadella per mar. Des d’aquesta nau veuríem com ens plouen canonades des de les tres torres, totalment envoltades d’aigua, que defensaven Lisboa dels atacants per mar: una d’elles és la Torre de Belém. Aquest lloc defensiu del segle XVI va estar actiu fins fa poc més de cent anys amb diferents propòsits.

La cirereta del pastís, mai millor dit, serà passejar pel port esportiu amb un bon Pastís de Belém a la mà -marca de la casa-, fins arribar al Monument als Descobriments, ja que des d’aquí mateix van salpar els vaixells que s’estendrien pel globus i posarien Portugal als mapes de tot el món. Aquesta zona és el lloc perfecte per acabar el nostre dia a Lisboa, amb les millors postes de sol que aquesta ciutat tan especial ens pot oferir.